dimarts, 30 de març del 2010

"Comecocos" de paper / Salière en papier plié

Samedi, journée entre amis, ensoleillée, plaisir d'être à l'extérieur, une hirondelle qui passe et ça fait quand même, finalement, le printemps, on a beau dire ! et puis dans l'herbe, une salière en papier plié, grand sourire dans mon coeur, on y joue encore, ça existe toujours !

"Voici du sel, voilà du poivre, combien en veux-tu?"
"Et de quelle couleur?"
"Marron? Tu as des yeux de cochon!"
"Bleu? Tu es amoureux!"
"Jaune? Embrasse ta voisine!"
Bref, un petit mot taquin, coquin, gentil, un gage, ça dépend...



Dissabte, un dia al camp, entre amics, fa sol, quin gust estar fora ! Passa una oreneta... i per més que diguin que una oreneta no fa la primavera, jo sento que sí, que em fa primavera al cap, al cor ! i aquí... entre els brins d'herba, un "comecocos" de paper (com es diu en català ? no ho he pogut esbrinar !) i de sobte hi ha un gran somriure a dins meu : encara s'hi juga !

"Quants en vols?
- Doncs... 7 !
- 7? i de quin color?
- Lila.
- Lila? Estàs enamorada !" o bé "Vermell? Sembles un ocell!"
En fi... qualsevol cosa per divertir, ser amable o... "xinxar" una mica!


Apa, fins la propera! à bientôt... i un petó per a l'Elna (que el comecocos de la foto és seu!) Muriel

dimecres, 24 de març del 2010

Quoi de 9 Cécile ? // Club de lectura

Je suis tombée par hasard, enfin, on tombe forcément par hasard sur les choses, n'est-ce pas? sinon, on les cherche et on les trouve(ou non, mais ça c'est encore autre chose!), bref, je suis tombée sur ce blog sympa comme tout Quoi de 9 Cécile : http://ceciledequoide9.blogspot.com et je vous invite à y faire un tour, il y a des tas de commentaires intéressants, rafraîchissants, photos, dessins marrants et on s'y retrouve, enfin, je m'y retrouve et m'y amuse... c'est drôle, ça me fait rire... Je cherchais des opinions sur le livre Sa femme, d'Emmanuèle Bernheim et de fait il n'y a pas profusion d'infos sur l'ecrivaine et sur ses oeuvres mais je suis "tombée", donc, sur un "post" de ce blog-là. Voilà... Sa Femme est le livre autour duquel on a parlé lors de la dernière séance du Club de Lecture en Français ici, à la Bibliothèque. Je vous redonne le lien pour visiter le Blog des Clubs de Lecture de la Bibli: http://blocs.lescorts.cc/lecturamllongueras (comme ça, en douce !) ... et vous invite à y faire vos commentaires sur nos "événements" littéraires (modestes mais persistants ! on y croit, on y tient ! ) dans la langue de votre choix (enfin à choisir entre le catalan, le castillan ou le français !) nos "posts" étant en général, eux, rédigés en catalan...

Allez, à la prochaine ! Muriel

dimarts, 23 de març del 2010

Phantasy of Spring

Una joia de Cd ha arribat a la Biblioteca, una fantasia de primavera, just per celebrar la primavera: Phantasy of Spring, Carolin Widmann al piano & Simon Lepper al piano interpretant obres de Morton Feldman, Bernd Alois Zimmermann, Arnold Schönberg & Iannis Xenakis.
Un bijou, ce Cd que j'ai eu le bonheur d'écouter, une nouveauté à la bibliothèque, ça m'a fait tilt et vraiment, quelle chance ! Une formidable fantaisie de printemps !!!



" Singular ejercicio de versatilidad el de la violinista muniquesa Carolin Widmann, quien contrasta el universo estático de Morton Feldman (Spring of Chosroes) con los estallidos de violencia de Iannis Xenakis (Dikhthas), obras ambas de finales de los 70, pero separadas por un mar de diferencias estéticas. En el centro, dos obras de la más acendrada tradición germánica, la Sonata de Bernd Alois Zimmermann (1950) y la Fantasía de Schoenberg (1949). Un programa tan bien escogido como ejecutado por Widmann y Simon Lepper."

[ Diario de Sevilla, sábado 31 de octubre de 2009]

A la biblio: CD 4.WID 41 , OK ?
À bientôt et... heureux printemps ! Feliz primavera, Muriel

diumenge, 21 de març del 2010

Intermède sur joli blog; un blog para visitar

Un autre, un altre, otro blog que os recomiendo visitar, que je vous recommande... vivement: celui d'une artiste que j'ai eu le plaisir de rencontrer quand elle faisait les Beaux-Arts à Barcelone, et qui est installée à Paris depuis plusieurs années, una artista que conocí aquí en Barcelona cuando estudiaba Bellas Artes y que vive en París desde hace unos años. Un très beau blog: Face, visage, traits, portraits, apparence, effacé http://evalargo.blogspot.com .

Félicitations Eva et au plaisir de te revoir au tournant du hasard !

Je vous rappelle à l'occasion cet autre blog, de otra artista amiga, fotógrafa, portuguesa, que también hizo Bellas Artes aquí en BCN : vá para fora cá dentro http://www.vamoslaembora.blogspot.com (también os pongo el link para la entrada correspondiente del meu blog, una entrada del pasado noviembre http://books-carabistouilles.blogspot.com/2009/11/em-breve-evora-portugal.html )

À bientôt Maria do Mar !
Fins aviat, Muriel

diumenge, 14 de març del 2010

Adiós a Jean Ferrat

Se van todos, poco a poco y ¿quien queda, vivo, de la grande chanson française? Anteayer Jean Ferrat, hace unos meses Alain Bashung (a éste no le tenía que haber tocado el turno tan pronto, demasiado joven)... Todos los que me han fabricado, cómo decir, a través de sus textos, músicas, interpretaciones, todos y todas ya han marchado, Georges Brassens y Léo Ferré, Jacques Brel, Barbara, Serge Gainsbourg y Serge Reggiani, en fín... en otros registros, pero igualmente fundamental, vital, Ella Fitzgerald, Nina Simone y también Mercedes Sosa... Los había visto a todos -excepto a Brel y a Gainsbourg - en concierto, había gastado los vinilos"33 T" de varios, y su muerte me ha dejado más sola, huérfana suena horriblemente cursi pero... Quedan los cantantes más hermanos, no tan maestros, los Alain Souchon, Véronique Sanson, Mauranne, Jonasz... y una buena camada de jovenes que traen buenas sorpresas...

Aquí, La Montagne, por Jean Ferrat, cantante, amigo de poetas y de la naturaleza, persona comprometida e íntegra, toda la vida: http://www.youtube.com/watch?v=Tw3TQzO5mq8

La entrada del 24 de mayo de este blog os presenta otra canción de Jean Ferrat, C'est beau la vie: http://books-carabistouilles.blogspot.com/2009/05/cest-beau-la-vie-jean-ferrat.html

Hasta pronto, Muriel

Jean Ferrat... au bout de son âge

Un adieu ému à Jean Ferrat, encore un, des grands de la chanson, des vrais, qui s'en va... Tous, un par un, une par un plutôt, nous quittent en nous laissent un peu orphelins, c'est comme ça, même si ça fait violons tristes et trémolos de dire ça comme ça... De tous les chanteurs, compositeurs, musiciens qui m'ont faite, de mes compagnons de route complices et maîtres de la génération des parents, il n'en reste plus beaucoup de vivants, vivantes... Et ma jeunesse en musique c'est beaucoup Brassens, Léo Ferré, Barbara et Ferrat, entre autres...

Jean Ferrat, le chanteur engagé, intègre, ami des poètes et de la nature, c'est La Montagne, Aimer à perdre la raison, Que serais-je sans toi, Potemkine et tellement de chansons que j'ai tellement écoutées (et chantées avec les copines):

Voici La Montagne: http://www.youtube.com/watch?v=8fttmxcVJZc , sur 33 tours...
.
.
Je vous joins aussi le lien pour l'article du journal Libération (Libé pour les intimes!): Jean Ferrat s'en est allé: http://www.liberation.fr/culture/0101624361-jean-ferrat-s-en-est-alle.
.
Et encore ce poème, Au bout de mon âge, de Louis Aragon, auquel il avait donné sa si belle voix:
.
Au bout de mon âge
Qu'aurais-je trouvé
Vivre est un village
Où j'ai mal rêvé
.
Je me sens pareil
Au premier lourdeau
Qu'encore émerveille
Le chant des oiseaux
Les gens de ma sorte
Il en est beaucoup
Savent-ils qu'ils portent
Une pierre au cou

.
Au bout de mon âge...
.
Pour eux les miroirs
C'est le plus souvent
Sans même s'y voir
Qu'ils passent devant
Ils n'ont pas le sens
De ce qu'est leur vie
C'est une innocence
Que je leur envie
.
Au bout de mon âge...
.
Tant pour le plaisir
Que la poésie
Je croyais choisir
Et j'étais choisi
Je me croyais libre
Sur un fil d'acier
Quand tout équilibre
Vient du balancier
.
Au bout de mon âge...
.
Il m'a fallu naître
Et mourir s'en suit
J'étais fait pour n'être
Que ce que je suis
Une saison d'homme
Entre deux marées
Quelque chose comme
Un chant égaré
.
Au bout de mon âge Qu'aurais-je trouvé Vivre est un village Où j'ai mal rêvé.
.
À bientôt, Muriel (et une pensée vive pour mon père)

dijous, 11 de març del 2010

Paraules i Mirades des de la Vall

Ahir vaig tenir un plaer especial a la biblioteca. I és que vaig "processar"* un llibre (un llibret, petit, un recull) que és mig meu: Paraules i Mirades des de la Vall, que vam fer un amic (les poesies) i jo (les fotos) una d'aquestes darreres primaveres !

Les poesies es van fer tot passejant per una de les Valls de Collserola i les fotos també: després de llegir els textos vaig proposar a l’amic caminar junts pels mateixos llocs i fer les fotos de les poesies. I ens va semblar que tant per ell com per mi havíem de “fer un llibre amb tot plegat”, un exemplar per cadascú. Els Ecologistes de Catalunya a través de l’associació local, Alnus, es van assabentar i interessar pel nostre projecte i van acceptar prestar-nos els diners per fer una tirada de 300 exemplars: però... havíem de fer nosaltres el llibre i ocupar-nos de la impressió ! 

Durant una tarda i la nit consecutiva vaig aprendre a treballar amb el PageMaker.5 i al cap d’una setmana les paraules i les mirades soltes havien pres forma de llibre, de llibret, de recull.


L' exemplar que vaig "penjar" ahir és "rescatat" de l'arxiu d'Alnus (un que els sobrava).
.
Foto portada

Us adjunto aquí una poesia i la seva foto:

Font de la Beca ( 9 d’abril de 2005)

De camí cap a Sant Pere Màrtir
a ple sol caminant
sòl lleugerament mullat
un plugim ha regat superficialment la terra
continua dur i sec, patint la sequera,
la humitat a fet revifar la Natura
les plantes, matolls, flors han renascut
la rambla natural de pujada a la font fa goig
és primavera, les fulles són noves
han passat les cabres i les ovelles
deixant net el sòl: com una catifa ha restat
Ho veig clar!
La vida és sol i aigua

la barreja fa la Natura.


.
Foto Font de la Beca
.
Biblioteca: Paraules i Mirades des de la Vall : P 833 AGU
Poesies: Jordi Agulló i Guerra
Fotos: una servidora

* processar: agafar llibres, nous (o no nous però encara no "penjats" al catàleg), segellar amb el segell de la biblioteca, ficar una cinta magnètica (anti-furt), posar el teixell al llom, un codi de barres, folrar i introduir-los al catàleg (OPAC, catàleg online - en anglès: Online Public Access Catalogue) i... aprofito l'avinentesa per donar-vos el link del catàleg de les biblios de Barcelona, l'Aladí: 

https://sinera.diba.cat/
.
Fins aviat, Muriel

dilluns, 8 de març del 2010

Otro escarpín de ensueño

Busco Google.es Imagenes "escarpines alta costura" (pues ya son 3 las personas que me han preguntado por qué llamo escarpines los zapatos de la abuela del usuario de la biblioteca) y entre los primeros que me salen, junto con unos maravillosos "Manolo Blanik", hay este súper escarpín italiano de puro ensueño, waouw ! quizás poco práctico, según cómo, para "las mujeres trabajadoras", en todo caso para las de las bibliotecas ! ¡ impensable, vamos ! Y... poca broma: los de la abuela son unos "Charles Jourdan" !



Un abrazo para todas mis amigas y compañeras trabajadoras, un pensamiento especial para Ana que siempre dice: "Para nosotras, libros, muchos libros y... también lentejuelas y perfumes!" y otro, afectuoso, para Lola con quien me gusta hablar, entre otras cosas, de zapatos y aquí, el libro que un día me hizo gracia regalarle :
.

Linda O'Keeffe, Zapatos (Ed. Konemann)

Un libro muy bonito ! Si lo veís, vale la pena hojearlo ! Está disponible en las bibliotecas con la signatura 391 OKE !
.
Hasta pronto, Muriel

dissabte, 6 de març del 2010

Escarpins alta costura, cinéma et bibliothèque ! Escarpins de pel·licula a la biblioteca !

L'altre dia ve un usuari a la biblioteca, al taulell de préstec, no, no pas perquè vol retornar o emportar-se uns documents. Vé amb una bossa i en treu... uns escarpins, moníssims, negres, de pell com de vellut... És per nosaltres una situació... com dir-ho, nova, insòlita... Són, eren de la seva àvia que ja no hi és. Ell està ara buidant la casa i posant ordre entre les pertinències de la dona que ja no les necessita. Són escarpins massa bonics per llençar-los, hi ha un vincle afectiu evident i... els ha portat a la biblioteca... Per què aquí ? La biblioteca dóna per a molt, és un lloc de solucions, de formació i de reciclatge permanent... Associació d'idees ? Habitualment no acceptem ni llibres ni cap documents de segona mà (però sí tenim una llista d'entitats que els volen) i el fet és que d'aquests escarpins, d'aquesta situació emana quelcom especial i ben bé no sabem com ens els quedem. Un número 36...uf ! no hi ha cap princesa de peu tan petit entre nosaltres ! som més aviat dones de petjades diguem... determinades ! però... vet aquí que és la setmana dels Oscars i... sí, els aprofitarem aquests escarpins de desaparegudes tardes de teatre, cites emocionants a restaurants, nits de glamour a salons de ball !!! Aquí els teniu a la vitrina de la biblioteca, presidint l'exposició que han montat unes companyeres sobre el cine i els Oscars !!! (Veieu les fotos a continuació!)

Service du prêt, un usager s'approche, non, non pas pour rendre des documents ni pour en emprunter, non, il ouvre un sac et en sort... une paire d'escarpins, noirs, mignons comme tout, en cuir, on dirait même du velours... Une situation pour le moins insolite... Ils sont, ils étaient, à feu sa grand-mère. Il est en train de mettre de l'ordre dans les affaires de la vieille dame qui n'a plus besoin de rien. Ils sont trop beaux pour être simplement jetés, il y est attaché, alors il est venu avec à la bibliothèque. Pourquoi à la bibliothèque ? Un sacré endroit la bibli, on y trouve des tas de solutions, c'est un lieu de formation et de recyclage permanent ! Association d'idées ? Habituellement, les bibliothèques n'acceptent pas de documents d'occasion (on indique des entités qui, elles, les acceptent) mais de ces escarpins-là, de la situation elle-même, dirons-nous, émane quelque chose de spécial et à notre plus grande surprise, nous les gardons. Pointure 36, oh la la ! point de princesse aux petits pieds dans l'équipe, non, plutôt des femmes prêtes à tenir bon la route... mais... tiens ! c'est la semaine des Oscars, et... nous trouvons à leur redonner un peu de brio, à ces escarpins des matinées d'antan au théâtre, des dîners émouvants, desormais éteints, des folles soirées à danser, à présent sombrées dans la nuit : les voilà, dans la vitrine de la bibliothèque, à présider l'exposition que des collègues ont préparée sur le cinéma et la remise des Oscars !!!

Des de fora / vue de l'extérieur
.
Des de dins / vue de l'intérieur
.
À bientôt, fins aviat (i una abraçada per a la Raquel i la Montse !) Muriel

divendres, 5 de març del 2010

Palabras para Julia

Estoy en el autobús, camino de la biblioteca en compañía de un libro bello: Poesía Completa de José Agustín Goytisolo, bello por el contenido y bello como objeto.

Vuelvo a leer Palabras para Julia, que el poeta había escrito para su hija:

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.



Es hermoso y pienso fuerte en mi hija: lo hemos leído juntas unas cuantas veces y escuchado también, con la cálida voz de Paco Ibañez: http://www.youtube.com/watch?v=C7Zsb0Y8Tpg

Libro Poesía Completa, José Agustín Goytisolo [P 834 Goy]
CD Paco Ibáñez canta a José Agustín Goytisolo [CD 090.7IBA]



Un abrazo, Muriel

dimarts, 2 de març del 2010

Amb la companyia de Chopin

Ahir em vaig despertar amb Chopin, avui també m'he despertat amb ell... No, no em queixo pas !!! No és una tortura ni és un fet inexplicable: 1) és l'any Chopin, ahir dia 1 de març va ser el 200 aniversari del seu naixement i 2) sóc una oient assidua de Catalunya Música (de pas, li envio una salutació cordial a l'Olga Cardús !) ...

I ara acabo de llegir la rúbrica de Lluís Foix a la Vanguardia i m'he emocionat, molt. Es titula "El compañero Chopin" i m'ha semblat llegir-me a mi mateixa, hauria pogut dir, escriure exactament la mateixa cosa amb les mateixes paraules... penso, sento igual (fins i tot quan parla de Shostakovich !) i us poso el "link" per si voleu veure com comença: http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20100302/53896434106.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20100302/53896434106.html
"Me ha acompañado muchas horas, días, años enteros. Se ha ido algunas temporadas pero ha regresado siempre como vuelven los viejos amigos..."
Però per poder llegir l'opinió sencera serà millor agafar directament La Vanguardia "de paper" ja que el link tan sols ofereix el principi (2 de març, secció "Opinión")

Chopin, Chopin... I no és que jo sigui una fan "a la vida a la mort" de Chopin (à la vie à la mort dèiem als jocs de pati, allà, a l'altre costat del Pirineu), no, senzillament Chopin forma part de la meva vida i sempre sempre és un plaer, una felicitat, un regal sentir Chopin.

Per exemple, heu escoltat mai Lang Lang tocant los concertos para piano de Chopin ? No sé com dir com és, sublim, fort ??? Superbe diem en francès.... A veure que ens facilita el YouTube... això, per exemple: http://www.youtube.com/watch?v=iBqYIkOByi8



Hi ha hagut - i hi haurà !- molts interprets de Chopin. Ara mateix entre els CDs que he trobat a la biblioteca (per montar una petita exposició i participar a les commemoracions "Any Chopin") i els noms que em passen pel cap hi ha Arthur Rubinstein, Vladimir Horowitz, Vladimir Ashkenazy, Claudio Arrau, Daniel Baremboïm, Martha Argerich, Elisabeth Leonskaja... També he vist els noms de Nelson Goerner i de Jerzy Sterczynski... i es veu que sentirem a parlar del jove polonès Rafal Blechacz (una mostra ara mateix: http://www.youtube.com/watch?v=rMI62SBiQBM : tocant el Prelude 24) ... A casa meva per això, fa uns mesos que sona molt el CD de Lang Lang, em fascina !

Bé doncs, fins aviat !!! i que faríem sense la música? o que faria jo? Muriel (i una salutació cordial també per en Lluís Foix !)