martes, 20 de diciembre de 2011

2 mots sur le bonheur...

Voici la phrase, de Romain Gary, que j'ai choisie pour 2012 mais à appliquer, pourquoi pas ?, à partir d'aujourd'hui: "Il ne faut pas avoir peur du bonheur. C'est seulement un bon moment à passer."  
Et de toute façon, comme le dit si bien Miss-Tic: "Soyons heureuses (et heureux) en attendant le bonheur !"

Paris, été '11, Muriel

Un post antérieur sur ce blog est consacré à Miss.Tic: http://books-carabistouilles.blogspot.com/2009/12/misstic-graffitis-in-paris.html

Allez, à bientôt ! Muriel


sábado, 17 de diciembre de 2011

Shi, Poesía

Shi (Poesía)
cartel coreano

Entre las novedades filmográficas de este mes tenemos en la biblioteca la película Poesía, Shi en su versión original. Vi esta película en el cine a principios del año, en febrero creo y me gustó enormemente, me impresionó, es bellísima, poética, realista, dolorosa, delicada... Es una pelí sur-coreana, del director Lee Changdong, ganó el premio al mejor guión en el Festival de Cannes 2010, gustó en el Festival de San Sebastián pero para el público en general pasó desapercibida, lástima !




Poesía, cartel occidental
 Mija, protagonizada por la maravillosa Yun Junghee, vive con su nieto adolescente en una pequeña ciudad dormitorio cerca del río Han. Le gusta llevar sombreros floreados y ropa elegante y es una persona imprevisible, curiosa. Se apunta a un taller de poesía en un centro cultural del barrio, y por primera vez en su vida se ve en la obligación de escribir un poema. En busca de inspiración poética empieza a observar el mundo que la rodea con otros ojos y una nueva energía se apodera de ella como si acabara de descubrir la vida. Pero no todo en la vida es poesía, le acecha el mal d'Alzheimer y su nieto tampoco es un ángel... La abuela encontrará su propia respuesta poética...



Fotograma Poesía, Yun Junghee en el papel de Mija
Hermosa película, de verdad !
.
Disponible a la Xarxa de Biblioteques amb signatura:
[DVD Poe], Poesía, Chang-Dong, Lee
.
Hasta pronto, Muriel
.


viernes, 9 de diciembre de 2011

Una lectura de La montaña del alma

Entre los documentos del buzón de devolución se encuentra hoy una donación particular : el libro La montaña del alma de Gao Xingjian, subrayado y comentado por el lector, un tal Carlos que nos advierte en la 1a página: "Esta es la primera novela china que leo y en la que escribo. Veremos que depara su lectura. Intentaré anotar unas palabras al final de cada capítulo." Y sí, sí, la novela está comentata, salpicada de reflexiones personales y subrayada. Evidentemente no podemos hacer nada con este libro en la biblioteca. ¿Por qué no se lo habrá quedado él ? Tanto cavilar y total... Capítulo 2, me hace gracia dar con un párrafo que yo también en su tiempo y en mi ejemplar de bolsillo en francés, había señalado (mediante un post-it, mis lecturas son indisociables d'un consumo importante de post-it, la mejor invención del siglo XX dijo una vez Jean-Paul Gaultier en una entrevista, adhiero, en todo caso parcialmente: una invención genial !): "La verdad no existe más que en la experiencia e incluso sólo en la experiencia personal, y aun en este caso, una vez que ha sido contada, se convierte en historia. Es imposible demostrar la verdad de los hechos y tampoco es preciso hacerlo. Dejemos a los hábiles dialécticos debatir sobre la verdad de la vida. Lo que importa es la vida en sí misma." Pues, nada, dejaremos este libro encima del buzón a ver si atrae a algún lector que pase por ahí... que es lo que hacemos con donaciones inutilizables...



Hasta pronto ! y felices lecturas siempre ! Muriel

jueves, 24 de noviembre de 2011

Adéu Montserrat Figueras

Una notícia trista, la de la mort, ahir, de la soprano Montserrat Figueras, catalana, una veu molt i molt bonica, un repertori ampli que ha abarcat des de la música de trovadors, els romanços sefardites, Monteverdi, la música medieval i barroca, el segle d'or espanyol, el segle XVII francès (Marin Marais, Tous les matins du monde ), el Cant de la Sibil·la, el Llibre Vermell de Montserrat, entre d'altres coses, una veu que cantava deliciosament la música antiga. Montserrat era la companya personal i musical d'en Jordi Savall i la mare de Arianna i Ferran Savall, una família extraordinariament musical, Hespèrion XX (i XXI), La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Ens quedem amb la seva veu i la seva apassionanada empremta al món de la música. Tots els diaris parlen avui de passió, sensibilitat i excel·lència.

Montserrat Figueras i Jordi Savall van ser elegits Artistes per la Pau l'any 2008.
La cerimònia tindrà lloc demà al Monestir de Pedralbes, preciós, un indret molt adient on m'agrada anar a recollir-me (hi ha moments per anar al Monestir de Pedralbes i a l'Esglèsia de Santa Anna també)

A la Biblioteca tenim uns quants enregistraments seus:

Ninna Nanna (cançons de bressol) [ CD 710FIG ]
Diáspora sefardí, Hespèrion XXI [ CD 001.3HES ]
Lux feminae [ CD 399FIG ]
Invocation à la nuit : musica notturna [ CD 398INV ]
Ludi Musici : the spirit of dance [ CD 398HES ]
Cant de la Sibil·la, La Capella Reial de Catalunya [ CD 302CAN ]
Tous les matins du monde, banda sonora de la pel·licula de Alain Corneau (1991) a la qual va participar amb en Jordi Savall

(això per citar-ne uns quants doncs la seva una discografia és molt extensa)

Petit homenatge a Montserrat Figueras a la biblioteca

El diari francès L'Indépendant diu :
Jordi Savall perd Montserrat "Pour lui, elle était souvent dans l'ombre des muses, mais aussi dans la lumière des concerts."  
http://www.lindependant.fr/2011/11/24/jordi-savall-perd-montserrat,87856.php 

L'e-diari en francès ClassiqueNews.Com 100% musique classique li dedica aquest article in memoriam : 
http://www.classiquenews.com/applaudir/lire_article.aspx?article=5200&identifiant=20111124HOPA854H9B8QC2DL3T61ECNX3 .

Foto copiada de lainformacion.com
 Per escoltar-la abans d'acomiadar-nos :
Lux feminae Montserrat Figueras

Fins aviat i feliç música sempre ! Muriel
.

domingo, 20 de noviembre de 2011

Coeur de bois, corazón de madera

Voici les portraits, partiels, de mes amis au coeur de bois, depuis l'enfance, je les aime beaucoup. Os presento a mis amigos de corazón de madera, los quiero, mucho, desde la infancia 

Le chêne de la forêt de Sénart
oct'11- Muriel


Un chêne que je reconnais toujours,
que je ne manque jamais de saluer
de tout coeur au cours de mes
promenades dans la forêt de Sénart,
pas le plus spectaculaire, le "mien" ...

Un roble que siempre reconozco,
que siempre saludo de todo corazón
cuando me paseo por el bosque
de Sénart, no el más espectacular,
simplemente "el mío"






Le chêne - détail du tronc- oct. 11- Muriel


Mon bouleau - les paysages de
son tronc - oct'11- Muriel



Puis mon bouleau, dans le jardin,
quand je l'ai planté il était
brindille, j'adore les dessins de
son tronc. J'y suis particulièrement
attachée


Mi abedul, en el jardín,
cuando lo planté era una
mera brizna, una hierba,
me fascinan los dibujos
de su tronco. Lo quiero
enormemente



Le saule-pleureur- détail tronc- oct'11


Le saule-pleureur, il a veillé sur
tant de moments de lecture, de
conversations, de siestes,
de rêveries, de nostalgies...

El sauce llorón, ha amparado
tantos momentos de lectura,
tantas conversaciones,
siestas de verano, sueños
despiertos y nostalgias...







Le merisier- Prunus avium- Amarus cerasus

Le merisier, Prunus avium,
effectivement les moineaux,
merles et autres l'adorent,
Amarus cerasus et c'est vrai,
ses petites cerises noires sont
amères... mais j'en ai toujours
mangé avec bien du bonheur

El cerezo silvestre, cerezo de
los pájaros o cerezo de las
cerezas amargas, pues todos 
estos nombres le pegan,  
efectivamente ! igualmente las
he comido siempre y con...
especial delectación




Le pin d'Autriche ou d'ailleurs

Le pin d'Autriche, qui est arrivé
chez nous parce que dans un
autre jardin on voulait s'en
défaire et qu'on appelle
"d'Autriche" sûrement à tort
mais... c'est son "p'tit nom"

El pino austriaco que llegó 
a nuestro jardín porque en
otro jardín ya no lo querían
y que llamamos austriaco
porque sí, acaso es de
otra familia de pinos pero
eso sí, es de nuestro jardín




Y a propósito, hay en las bibliotecas un fondo precioso de libros sobre los árboles ! Para consultar el catálogo on line: http://sinera.diba.cat . Hay, entre otros, uno maravilloso sobre les árboles monumentales de España !

Me despido con un pensamiento triste para la palmera de los jardines que estan al lado de la biblioteca, la tumbaron el otro día, estaba enferma, comida por dentro por el feroz escarabajo... No es lo mismo sin ella !

Une pensée pour l'if de la cour de ma première école primaire (qui ne doit plus exister, ni l'école, ni l'if... ou peut-être que si !)

Hasta pronto, à bientôt, Muriel

martes, 1 de noviembre de 2011

Todos los santos, música y... castañas

Hoy es el día de Todos los Santos, de todas la criaturas de Dios o... de quien sea, la Pachamama, me gusta más decirlo así ! Desayuno y escucho Catalunya Música, hasta aquí todo como de costumbre. Miro el cestito de mimbre con las castañas que quedan todavía de la cosecha de Sénart. ¿Sería capaz de hacer yo misma esto que me gusta tantíssimo comer, la crème de marrons o sea puré de castañas, con ese ligero toque de limón y formidable sabor a vainilla ? Decidido ! Lo intento pues tengo en casa todos, toditos los ingredientes: las castañas, el azúcar, el limón, la vainilla y todo el día libre (que para mermelada en general se necesitan horas pero para crème de marrons, seguro vamos, que más, muchas más !)


Ya está ! Qué placer ! y qué descanso: 3 horas pelando las castañas silvestres, una piel de fuera como una armadura y la finita de dentro pegada a más no poder ! y luego remover lentamente, se tiene que cocer derritiéndose para que no se queme ni se ponga como cemento o como gominola... En fín... me lo he tomado como una meditación, un largo momento de meditación y estoy contenta, la verdad, pues además de los botes de crème de marrons - resultado tangible y, modestia  aparte, delicioso (no es seguro que vuelva a hacer pero genial saber que lo puedo hacer y tan bueno !) - he escuchado los diferentes programas de Catalunya Música especiales día de los santos y de los muertos: música funeraria bellísima, dos Marchas fúnebres, la de Camille Saint-Saëns y la de Franz Liszt, el Und wir dachten der Toten (Y nos acordamos de los muertos) de Liszt y también música, ya no de muertos, de Maurice Ravel, primero las Chansons populaires - española, francesa, italiana y hebraica - y luego Ma Mère l'Oye (Mamá Oca): un menú puro delicatessen !

Ravel, chanson populaire française (aquí cantada en occitán) :
Janeta ount anirem gardar qu'ajam boun tems un'oura?

Después me he puesto un CD mío que escucho, tal como recomienda su título, en otoño: Autumn Almanac, una recopilación que realmente le pega a esta estación, con, entre otras, piezas de Liszt, Au bord d'une source (Cerca de una fuente), John Williams, The Raiders' March ( En busca del arca perdido) y de Ravel, Ma Mère l'Oye (!). Ma Mère l'Oye es, originalmente, un conjunto de cuentos de Charles Perrault, los de toda la vida (Caperucita Roja, El gato con botas...)


Un sueño, fácil de cumplir (en mi caso ) : caminar por París, un día de frío invernal, y pedir en uno de los puestecitos de la calle "une crêpe à la crème de marrons" y comérmela con ganas, bajo el cielo de París,  mirando el Sena (Sous le ciel de Paris.... Coule la Seine, le temps et les amours reviennent...)

Sous le ciel de Paris - hiver 2010 - Muriel

Hasta pronto ! y sea cual sea vuestro santo: felicidades ! Muriel (Muir Gheal, nombre de origen gaélico, significa Muir, el mar i Gheal, la luz y no forma parte del santoral...)

sábado, 29 de octubre de 2011

Castañas, castanyes, châtaignes...

... del bosque, del bosc, de la forêt de Sénart !

Promenade en fôret de Sénart - Octobre 2011, Muriel

Récolte: Forêt de Sénart, forêt nourricière, oct '11, Muriel

Bonne fête de la Toussaint !
Un pensamiento cariñoso para México: calaveritas de azúcar y pan de muerto !
Une pensée affectueuse pour Régis (bon anniversaire !)

Hasta pronto, Muriel

jueves, 27 de octubre de 2011

Non, rien de rien, non je ne regrette rien !


Ahir per tancar la biblioteca (cada dia a les biblios posem música a totes les plantes un 1/4 d´hora abans de tancar perquè els usuaris es preparin - físicament i mentalment - a marxar i... deixar-nos marxar !) i ahir vaig rebre un homenatge carinyós i molt encertat : els companys que estaven endreçant a la planta de la música van triar un CD especialment per a mi i em van dedicar : Non, rien de rien, cantat, bien entendu, per la gran Édith Piaf !

25 anys a Barcelona i Non, rien de rien, non, je ne regrette rien, és veritat, és  així !

Gràcies Companys i Companyes !

L'escoltem un altre cop ? 
Édith Piaf : Non, rien de rien (cliqueu et voilà !!!)







Abraçades, Muriel
(Vive la vie, vive la musique !)



miércoles, 26 de octubre de 2011

25 anys a Barcelona !

Penjo aquí a mode de post un tros de la carta oberta que he enviat als meus amics aquest matí. Aquest blog és per a mi com un diari i m'agrada la idea de fer-hi constar aquest escrit :

Avui, dia 26 d’octubre, faig 25 anys a Barcelona, just avui ! Era un diumenge a les 6 del matí: em deixava un autocar de línia carrer Pau Claris cantonada Aragó, final de trajecte... La ciutat acabava de ser elegida propera ciutat olímpica, una ciutat llavors totalment desconeguda per a mi i, a aquelles hores, del tot adormida !
Venia amb una motxilla, una maleta plena de llibres i una beca d'un any a la Universitat Autònoma. M'impressiona que hagin passat tots aquests anys, també és cert que han sigut moltes, moltíssimes coses !

Avui tinc una filla que estudia a l'Autònoma i jo ja he deixat les universitats i estic al món de les biblioteques. El sol més gran: la meva filla ! i amb ella els amics, amigues, companys i companyes de feina amb qui he fet el meu recorregut ! També he guanyat una llengua nova i un mar que ara sento meus, un botí genial !

Avui és un gran dia: m'he posat guapa i com a penjoll, tota la felicitat que m'han brindat aquests 25 anys !

Fins molt aviat ! Muriel
.

lunes, 24 de octubre de 2011

Dia de las Bibliotecas; Journée internationale des Bibliothèques

Feliz día de las Bibliotecas !

Belle journée internationale des Bibliothèques !

Companys i Companyes
de la meva biblio: Felicitats !

Adjunto una foto de l'antiga biblioteca de Quincy-sous-Sénart (per què serà ?!). La nova no l'han feta encara... "están en ello", histoire à suivre, us en faré 5 cèntims !



i el link: http://www.mairie-quincy-sous-senart.fr/fr/information/8842/bibliotheque

Hasta pronto i molt felices biblio-momentos ! Muriel
.

sábado, 22 de octubre de 2011

Bon anniversaire Monsieur Liszt !

200 ans, jour pour jour, jeune homme aux rêves d'amour (entre autres !!!)
les ai écoutés une pile de fois les Liebesträume ! c'est vrai, y a pas que ça chez Liszt mais quand même...


toujours aimé Liszt, toujours... c'est vrai... et les Rhapsodies hongroises... enfin... Liszt !

de bon matin, ai préparé une mini expo à la bibli, ai rassemblé les documents disponibles (une biographie, un magazine musique classique monographique, des CDs), petit grain d'hommage, pour partager !


allez, je file me préparer pour aller à L'Auditori, concert Per molts anys mestre Liszt ! ai déniché une place, trop loin, haut perchée... mais belle occasion pour étrenner les jumelles "spéciales concerts" de mon anniversaire ! Chic !


Rosa, gràcies pel post al bloc de la nostra biblio :
Liszt al bloc de la nostra Biblio

Rafi, fins ara !

i per fer boca, Lang Lang interpretant el Somni d'amor nº3:
Lang Lang - Liebestraum


Vive la vie ! Vive la musique ! Fins la propera ! Muriel
.

viernes, 30 de septiembre de 2011

Viatges i flors, Mercè Rodoreda


Aquest matí he tingut a les mans un llibre de títol deliciós, trobo, un clàssic, de fet, però no el llibre emblemàtic de la seva autora, Mercè Rodoreda, un compendi de viatges i flors, un llibre bufó com una capsa de bombons i que, senzillament, es titula Viatges i flors...
No era el moment de posar-me a fullejar i tastar-ne un de cada... i com faig en casos així m'he emportat el document a casa !

Quin plaer: uns capítols d'una pàgina escassa, màxim dues, a vegades tan sols un paragraf... i per llegir es pot fer exactament com s'escull un bombó d'una capsa d'aquestes que diuen "assortiment" ! Hummmm !

Vaig directe a l'índex i de moment em proposo escollir el que més endavant, en el transcurs d'aquest cap de setmana, llegiré: Viatge al poble de les iaies teixidores, Viatge al poble de les rates ben criades i després... quin ? Viatge al poble dels rius sense aigua ! De fet, una de les coses que em van marcar d'aquest país quan vaig arribar - ja fa uns anyets i ha corregut molta aigua sota els ponts dels rius amb aigua - va ser comprovar que existien rius sense aigua ! mai n'havia vist i mai havia pensat en aquesta possibilitat... coses del recorregut geogràfic íntim de cadascú m'imagino !

I pel que fa a les flors, a veure... Flor sense nom ? Flor tendra ? Flor caminaire ? Ai que no sabré per quina començar ! Flor llaminera I aquesta, Flor malalta, què li haurà passat ?
Ja està, em faig un te i em llegeixo la Flor melindro !

Fins la propera, una abraçada, Muriel

viernes, 23 de septiembre de 2011

Feliç tardor, bel automne à vous, para un otoño feliz

Promenade dans le Montseny, Catalogne, septembre 2011, Muriel

Lo dicho, feliz otoño y felices proyectos otoñales ! Mi proyecto nº1 es un buen paseo por el Montseny de aquí a unas tres semanas cuando esté todo lleno de los colores maravillosos propios de la estación !

Hasta pronto ! Muriel

miércoles, 21 de septiembre de 2011

Desig de terra, un pessic de poesia

Els meus ulls acabar de topar amb aquests versos, ells trobo bonics. La poesia va bé, sempre, em va bé, vull dir, a mi, com anar a veure el mar, sempre, o entreveure la lluna al cel, sempre, sempre...

Van així :

Els ulls de la lluna són tristos i distants.
Què és el que vol la lluna de mi, de nosaltres ?
Ens demana amor o ens demana la vida.
No ho sabrem mai. Hi ha tant de silenci.
Què és el que la lluna mira a través del temps ?
Un camí d'estiu, la cala i les roques.
La mar, que s'aboca en un riu infinit.

i són de Vicent Penya, del seu recull Desig de terra

Una abraçada, fins aviat (espero !) Muriel

lunes, 19 de septiembre de 2011

À ma mère, Théodore de Banville

À ma mère

Lorsque ma sœur et moi, dans les forêts profondes,
Nous avions déchiré nos pieds sur les cailloux,
En nous baisant au front, tu nous appelais fous,
Après avoir maudit nos courses vagabondes.
Puis, comme un vent d'été confond les fraîches ondes
De deux petits ruisseaux sur un lit calme et doux,
Lorsque tu nous tenais tous deux sur tes genoux,
Tu mêlais en riant nos chevelures blondes.
Et pendant bien longtemps, nous restions là blottis,
Heureux, et tu disais parfois : ô chers petits !
Un jour vous serez grands, et moi je serai vieille !
Les jours se sont enfuis, d'un vol mystérieux,
Mais toujours la jeunesse éclatante et vermeille
Fleurit dans ton sourire et brille dans tes yeux.

Théodore de Banville

J'adore ce poème, souvenir de l'école primaire et bonheur assuré chaque fois qu'il me retraverse l'esprit, que je retombe dessus... Je crois bien que je l'ai déjà "entré" dans ce blog, en d'antérieures occasions... Tant-pis, tant-mieux !

Aujourd'hui, tout spécialement, à toi ma mère qui a toujours un sourire, un rire surtout ! d'une jeunesse éclatante !

À bientôt ! Muriel

sábado, 17 de septiembre de 2011


Claude Nougaro, chanson pour sa fille, Cécile:
Cécile, ma fille : http://youtu.be/MBive4227gw

Françoise Hardy, la maison de l'enfance:
La maison où j'ai grandi: http://youtu.be/5eXkowmXiUM

Quand je me tourne vers mes souvenirs,
je revois la maison où j'ai grandi.
Il me revient des tas de choses:
je vois des roses dans un jardin.

Là où vivaient des arbres, maintenant
la ville est là,
et la maison, les fleurs que j'aimais tant,
n'existent plus.
Ils savaient rire, tous mes amis,
ils savaient si bien partager mes jeux,
mais tout doit finir pourtant dans la vie,
et j'ai dû partir, les larmes aux yeux.
Mes amis me demandaient: "Pourquoi pleurer?
Et courir le monde vaut mieux que rester".
Tu trouveras toutes les choses qu'ici
on ne voit pas,
toute une ville qui s'endort la nuit
dans la lumière."
Quand j'ai quitté ce coin de mon enfance,
je savais déjà que j'y laissais mon cœur.
Tous mes amis, oui, enviaient ma chance,
mais moi, je pense encore à leur bonheur.,
à l'insouciance qui les faisait rire,
et il me semble que je m'entends leur dire:
"Je reviendrai un jour, un beau matin
parmi vos rires,
oui, je prendrai un jour le premier train
du souvenir."
La temps a passé et me revoilà
cherchant en vain la maison que j'aimais.
Où sont les pierres et où sont les roses,
toutes les choses auxquelles je tenais?
D'elles et de mes amis plus une trace,
d'autres gens, d'autres maisons ont volé leurs places.
Là où vivaient des arbres, maintenant
la ville est là,
et la maison , où est-elle, la maison
où j'ai grandi?
Je ne sais pas où est ma maison,
la maison où j'ai grandi.
Où est ma maison?
Qui sait où est ma maison?
Ma maison, où est ma maison?
Qui sait où est ma maison?

À bientôt, Muriel

domingo, 4 de septiembre de 2011

September song (again)

Il y a déjà 2 septembre, je postais ici la version de Lou Reed, de September song. Voici aujourd'hui celles d'Ute Lemper et d'Ella Fitzgerald:

youtu.be/Ute-Lemper-September-song

youtu.be/Ella-Fitzgerald-September-song

September song est une chanson écrite par Maxwell Anderson sur une musique de Kurt Weill (1938) pour la comédie musicale de Broadway Knickbocker Holiday.

Voilà, à bientôt, Muriel

jueves, 1 de septiembre de 2011

Votre fille a vingt ans, que le temps passe vite...


Au coeur de l'été, Amsterdam, juillet 2011, Muriel

Votre fille a vingt ans, que le temps passe vite
Madame, hier encore elle était si petite
Et ses premiers tourments sont vos premières rides
Madame, et vos premiers soucis
Chacun de ses vingt ans pour vous a compté double
Vous connaissiez déjà tout ce qu'elle découvre
Vous avez oublié les choses qui la troublent
Madame, et vous troublaient aussi
On la trouvait jolie et voici qu'elle est belle
Pour un individu presque aussi jeune qu'elle
Un garçon qui ressemble à celui pour lequel
Madame, vous aviez embelli

Ils se font un jardin d'un coin de mauvaise herbe
Nouant la fleur de l'âge en un bouquet superbe
Il y a bien longtemps qu'on vous a mise en gerbes
Madame, le printemps vous oublie
Chaque nuit qui vous semble à chaque nuit semblable
Pendant que vous rêvez vos rêves raisonnables
De plaisir et d'amour ils se rendent coupables
Madame, au creux du même lit
Mais coupables jamais n'ont eu tant d'innocence
Aussi peu de regrets et tant d'insouciance
Qu'ils ne demandent même pas votre indulgence
Madame, pour leurs tendres délits
Jusqu'au jour où peut-être à la première larme
A la première peine d'amour et de femme
Il ne tiendra qu'à vous de sourire, Madame,
Madame, pour qu'elle vous sourie...
Pour qu'elle vous sourie...


Une chanson de Georges Moustaki, interprétée (et comment !) par Serge Reggiani !
Un long chemin parcouru depuis que je la chantais moi-même à 20 ans (comme une casserole, certes, mais une casserole heureuse, non mais!) 

Merci Isabel pour le clin d'oeil !
Merci ma fille, 20 ans aujourd'hui !
 
Merci la vie !

À bientôt ! Muriel

domingo, 21 de agosto de 2011

Per què existeixen els mosquits ?

Això mateix m'estava preguntant en veu alta l'altre dia ( aquella nit m'havien literalment devorat aquelles maleïdes bestioles ) i dues companyes a l'unisó es van recordar de Pere Quart:


La natura diligent
ens procura
una bestia
per a cada molestia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques
hi ha els mosquits
que treballen de nits.


És una poesia que es titula Mosques i moquits... Què més poden afegir ? Potser una mica d'After-Bite o d'essència de citronel·la !

Gràcies Helena, gràcies Rosa !
Fins aviat, Muriel

miércoles, 10 de agosto de 2011

2 bibliotecas del mundo en el corazón del verano

El verano me ha llevado a la puerta de 2 bibliotecas del mundo (aprovecho para saludar a Rosa, el verano también la ha acercado a bibliotecas del mundo !) y como no podía ser de otra manera en un mundo tan diverso, aquí tenéis retratadas estas 2 bibliotecas bien diferentes: la Municipal de Villarroya de la Sierra (Calatayud, España) y la Central de Amsterdam:

Biblio. municipal de Villarroya de la Sierra, junio '11, Muriel



Biblioteca Central, Amsterdam, juillet '11, Muriel

Saludos bibliotecarios y bibliófilos ! Muriel (hasta pronto !)

Para ver la biblioteca del Instituto Cervantes de Beirut, tan sólo hace falta clicar en el blog de Rosa:
Libraries of the world: http://librariesoftheworld.blogspot.com/ , entrada del día 1 de agosto

Lo dicho, hasta la próxima ! Buena continuación de verano y... felices lecturas siempre !

miércoles, 29 de junio de 2011

Le temps des cerises




Quand nous chanterons le temps des cerisesEt gai rossignol et merle moqueur
Seront tous en fête
Les belles auront la folie en tête
Et les amoureux du soleil au cœur

Quand nous chanterons le temps des cerises
Sifflera bien mieux le merle moqueur
Mais il est bien court le temps des cerises
Où l'on s'en va deux cueillir en rêvant
Des pendants d'oreilles

Cerises d'amour aux robes pareilles
Tombant sous la feuille en gouttes de sang
Mais il est bien court le temps des cerises
Pendants de corail qu'on cueille en rêvant

Quand vous en serez au temps des cerises
Si vous avez peur des chagrins d'amour
Evitez les belles
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
Je ne vivrai point sans souffrir un jour

Quand vous en serez au temps des cerises
Vous aurez aussi des peines d'amour
J'aimerai toujours le temps des cerises
C'est de ce temps-là que je garde au cœur
Une plaie ouverte

Et Dame Fortune, en m'étant offerte
Ne pourra jamais fermer ma douleur
J'aimerai toujours le temps des cerises
Et le souvenir que je garde au cœur.



La voici interprétée par Georgette Lemaire: http://youtu.be/_eOBxp6oKrk

Le Temps des cerises est une chanson écrite en 1866 par le chansonnier et révolutionnaire républicain Jean-Baptiste Clément, la musique est composée en 1868 par Antoine Renard, ténor reconverti dans le music-hall et l'opérette. La chanson devient rapidement l'hymne de tous les communards et des ouvriers. Une sacrée généalogie, non ? Depuis, elle a été reprise par de nombreuses voix (Yves Montand, Tino Rossi, Charles Trenet, Nana Mouskouri, Michel Fugain, Colette Renard, Juliette Gréco, Georgette Lemaire, Mouloudji, et j'en passe - là, c'est carrément Radio Nostalgie-de-chez-nostalgie !) et elle loge pour toujours au patrimoine de la chanson française à titre de, comment dire, de "très jolie chanson d'amour", de "chanson de toujours".

Le Temps des cerises, le temps des cigales, le temps des clafoutis, le temps de l'enfance, le temps de l'amitié... Quel régal !

Le Temps des cerises, c'est aussi désormais, pour moi, le week-end dernier, à Bijuesca (Barcelona, Zaragoza, Calatayud, Villarroya de la Sierra, Bijuesca, il faut déjà y arriver !), loin du bruit et des "embarras de la ville", les tracas de la vie quotidienne entre parenthèses, en pleine nature, près de l'amitié, des cerises, des cigales, parmi les chants d'oiseaux, au coeur d'une chaleur implacable, et la saveur retrouvée avec bonheur, et partagée ! du clafoutis... aux cerises.


Voilà, à bientôt ! Muriel (y 1000 gracias Carmen por el "pack Bijuesca", gràcies Rosa pel cop de mà "editiu"!)

sábado, 18 de junio de 2011

Soroll i so




Segueixo al taulell de préstec. Ve una noia que porta una samarreta negra amb escrit en lletres molt grosses Faig soroll i m'agrada. Realment crida l'atenció. M'apropa un llibre que es vol emportar a casa: El so inaudible de les estrelles (de l'Àlvar Masllorens) i penso que és... una cuclada d'ull acústica...


Fins aviat, Muriel

viernes, 17 de junio de 2011

Obediente, abnegada y alegre

Estoy al mostrador de préstamo, me devuelven un libro grande de tapas duras: La sección femenina. En la misma cubierta y a modo de presentación del contenido va este subtítulo: De cuando a la mujer española se le pedía ser hogareña, patriota, obediente, disciplinada, abnegada, diligente, religiosa, decidida, alegre, sufrida y leal. ¡ Madre mía ! sufrida, obvio !pero... alegre, parece complicadillo !!! y leal ! falta... agradecida ? Cosas de la Falange...




Hasta luego, un abrazo para todas las compañeras desobedientes, aventureras, decididas y alegres ! Muriel

sábado, 28 de mayo de 2011

biblioblog.fr

Hola, bonjour à toutes et à tous !

Ce "post" parce que je suis tombée sur Biblioblog.fr en recherchant des commentaires sur le livre Soie, d'Alessandro Baricco (prochaine livre au programme au Club de lecture en italien) et ça m'a bien plu de le parcourir: je vous recommande de vous y promener aussi !

Acabo de descubrir este blog, redactado en francés, ¡ a practicar ! y me ha gustado un montón pasearme por las diferentes entradas. Os pongo el vínculo por si os queréis pasear también !


Biblioblog.fr : http://www.biblioblog.fr/

Hasta pronto, à bientôt ! et bonnes lectures toujours ! Muriel

miércoles, 18 de mayo de 2011

Què és un llibre per a tu ? Qué es un libro para ti ?


La consulta: 1) urna y rosas & 2) exposición de las definiciones

Durant la 3a setmana d'abril i coincidint amb la diada de Sant Jordi, vam instal•lar, a la biblioteca, una urna per fer una consulta "íntima" als nostres usuaris. Demanàvem: Quina és la teva definició personal d’un llibre ? què és per a tu ? què representa ?

Bé doncs, les respostes han sigut nombroses, diverses, interessants ! Aquí teniu unes fotos de l'urna i de l'exposició que hem montat a l'entrada de la biblioteca i una recopilació de les definicions, en català, en castellà i fins i tot en italià, alemany i francès... i és que som uns políglotes per aquí ! (fem Clubs de Lectura en aquests 3 idiomes a més a més d'un Club de Lectura de la Ciència i un de general) :


- Un bitllet d’anada i tornada a móns meravellosos
- Un gran consuelo para la soledad
- Un instrument per obtenir cultura
- Una oportunitat de viure més
- Una ajuda per desconnectar del dia a dia
- Un gran amigo y mejor maestro
- Un amic que mai t’oblida
- C’est vivre, c’est le rêve des autres !
- Una ventana abierta a todos los sueños
- Una ventana abierta al mundo que te hace pensar y disfrutar al mismo tiempo
- Un viaje a otros mundos maravillosos
- Una font d’inspiració
- Una manera de comprender bien una lengua
- Una ajuda pels meus dubtes
- Una satisfacció per la curiositat
- És somiar, viatjar, gaudir...
- Una joia inestimable
- Coneixement
- Quelcom consubstancial a la vida, potser perquè he crescut en mig d’ells
- Una droga que depèn del llibre no es pot deixar
- Ça permet de s’évader, de vivre des aventures qu’il ne nous serait pas donné de vivre
- Quelcom màgic ! Ens transporta a altres indrets i altres èpoques en un tres i no res
- La tendresa quan el teu fill l’agafa per primer cop
- Souvent, une gourmandise, d’autres fois, un petit bijou, et là, c’est un bonheur !
- Un libro vence la ignorancia: la ignorancia es un arma poderosa para dominar al hombre; los libros nos hacen libres
- Una emoció en llegir el primer capítol i saber que hem encertat amb la tria, l’olor de nou, el paper, la portada, els comentaris, les ganes de descobrir fan la resta !
- Un bon company de viatge
- Un compañero de atardeceres
- Un remei per a moments buits, grisos, difícils d’empassar
- Un objecte que em segueix arreu: puja amb mi del bus, s’instal•la amb mi al sofà, m’acompanya al llit i mentre dormo descansa a la tauleta de nit...
- A ticket to fantasy
- Secondo il libro, pace per i miei guai
- Un amic que no s’enfada mai
- Un libro es mucha luz: ¡ qué nunca mueran los libros !
- Un compañero leal que espera que vayas a su encuentro.
- Per a mi és tot, des de petit m’ha agradat llegir
- És com una capsa plena de moltes que coses que ni podem imaginar. Pot haver-hi de tot
- Ein ideales Geschenk
- És com una pel•licula però llegint
- És el millor regal per una persona estimada
- És un passaport a llocs, emocions, experiències, ànimes d’altres persones...
- Uma janela por onde olhar pra fora e dentro
- Un plaer, un entreteniment, una companyia ... i molt més !
- És una obra escrita per un autor/a i editada en paper. Els temes poden ser molt variats: viatges, autobiografies, històries romàntiques
- Ein Rechteck aus Papier, die verloren gehen
- És imaginació: cadascú s’imagina els personatges (físicament) d’una manera particular
- Un objecte agradable de tenir a les mans
- "A book is something you pick up and read." Richard Seibert
- El meu oci preferit
- Eine besondere Welt
- Una cosa de la que no me’n puc estar de tenir-la a la vora
- Un engranatge més de la cultura
- Che cos’è un libro ? Tante cose !
- Un simple assemblage de feuilles manuscrites ou imprimées destinées à être lues ?
- Un espejo de alguna realidad o irrealidad
- Es un objeto técnico que prolonga las capacidades humanas más allà del espacio y del tiempo.
- Un mitjà de transport
- Uma expectativa de partilhar com amigos
- Una sort !
- Un bagul amb coses a dins

¿ Qué os parece ? Si queréis participar, estais a tiempo: a través de este mismo blog !

Bé doncs, us deixo ! Fins aviat, hasta pronto ¡ vivan los libros ! et bonne lecture toujours !
Muriel

lunes, 16 de mayo de 2011

Punt de CDs / DVDs molt aprofitat




recto & verso

Avui m'han retornat un CD amb un punt (dels que marquem amb la data de retorn i donem amb els documents) molt aprofitat. Hi ha punts allargats per llibres i revistes i punts quadrats per CDs i DVDs i els que venen amb el logo de les biblioteques, (com aquest) és a dir, els "bàsics", segons com, s'aprofiten molt (els que anuncien exposicions, concerts, conferències, etc. els retirem quan ja han passats els esdeveniments anunciats). El punt d'avui m'ha fet gràcia, tot net encara, sense arrugues i ple de dates (la d'avui, especial per a mi) :

Res més de moment... sólo que no quería tirarlo a la papelera sin más... ya está, ha sido un pequeño homenaje a unas de estas cosas diarias de la vida bibliotecaria !

Hasta pronto, fins aviat, Muriel

domingo, 1 de mayo de 2011

Muguet du 1er Mai


De la rose de Sant Jordi au brin de muguet du 1er mai, porte-bonheur, messager de la chance et de l'amitié !

Rosas de Sant Jordi y lirio del valle-muguet del día 1 de mayo: que esta brizna de muguet os brinde suerte y amistad !

En mayo, dice por estas contradas el refrán, no te quites el sayo ! pero del otro lado del Pirineo otro refrán dice así: En Mai, fais ce qu'il te plaît ! (En mayo haz según tu antojo !)
També, he sentit: Al maig, cada dia un raig ! Paraigües a la vista !

Fins aviat, à bientôt, Muriel

domingo, 24 de abril de 2011

Dia de Sant Jordi en la Costa Brava, libros, rosas, tiempo variable y amistad

El título de este "post" dice el qué, no? Pues sólo me falta subir algunas fotos de las que hice ayer; aquí las tenéis:

1 & 2- La biblioteca municipal Víctor Català (escritora catalana, autora de Solitud, un libro que me apasiona, sí, una escritora tal como lo fue también George Sand, un masculino supongo que para poder rescatar alguna parte de lo feminino); estábamos en L'Escala, provincia de Girona y era día de mercado.

3 & 4 - Las paradas de libros frente a un mar hermoso, algo revuelto.... bellísimo.

5- Una rosa que nos saludó en el camino.

6- Un pan "de tres crostons", símbolo de una comida entre amigos.





Aprovecho (aprofito l'avinentesa !) para desearos unas felices Pascuas !
Joyeuses Pâques et à bientôt ! Muriel

viernes, 22 de abril de 2011

Demà: Diada de Sant Jordi !

Doncs, sí, un any més la festa molt estimada dels catalans i catalanes -de naixement, de cor, de pas ! La Festa de la rosa i del llibre, la Diada de Sant Jordi ! No seré a Barcelona ciutat demà i no formaré part de gran riu humà de Les Rambles però al poble on aniré a retrobar-me amb uns amics, segur, seguríssim que també monten paradetes de llibres i que se veuen gent amunt i avall amb roses a les mans !

A la meva biblio hem estat de Sant Jordi tota la setmana amb un concurs: endivina de quin llibre es tracta i si encertes te'l regalem i una enquesta: què és per a tu, un llibre ? (després de les mini vacances, ja que la Diada de Sant Jordi coincideix amb les festes de la Pasqua, miraré totes les butlletes que els usuaris han omplert i us diré què expliquen !)
A la foto podeu veure el montatge del concurs i l'urna per els paperets:



Apa, Feliç Sant Jordi ! i us adjunto una rosa anticipada:


Rosa-Jordi Francisco Corachán................Una abraçada, Muriel
.