sábado, 30 de noviembre de 2013

Découvertes d'un blog de lectures... Les hirondelles savent lire

Un post simplement pour partager cette découverte que je viens de faire d'un blog de lectures, de voyages littéraires d'hirondelles qui savent lire:

Les hirondelles savent lire, voyages littéraires d'une hirondelle

Et merci à Loizo, son auteur ! Sympa, joli, intéressant !

Et salutations au poète, à Victor Hugo, qui a si joliment parlé des hirondelles quand elles sont parties (en voyage!):

Les hirondelles sont parties.
Le brin d'herbe a froid sur les toits ;
Il pleut sur les touffes d'orties.
Bon bûcheron, coupe du bois.


Les hirondelles sont parties.
L'air est dur, le logis est bon.
Il pleut sur les touffes d'orties.
Bon charbonnier, fais du charbon.


Les hirondelles sont parties.
L'été fuit à pas inégaux ;
Il pleut sur les touffes d'orties.
Bon fagotier, fais des fagots.



Les hirondelles sont parties.
Bonjour, hiver ! bonsoir, ciel bleu !
Il pleut sur les touffes d'orties.
Vous qui mourez, faites du feu. 


(in L'art d'être grand-père, poème écrit en sept. 1853)


Allez, belles lectures à vous, toujours ! Muriel

viernes, 22 de noviembre de 2013

Toujours les tuiles me font penser à mon père...

Tuiles travaillées par le temps, 
Catalogne, mai '13, Muriel

















Pensée pour mon père qui, 
aujourd'hui, aurait 85 ans... 
.
Les toits, les tuiles...
c'est toujours, à travers lui, un sujet 
qui retient mon attention, 

Au cours de mes voyages, j'ai découvert
qu'il y avait des villes où bien des maisons 
n'avaient pas de toit, mais des terrasses.
Et malgré le bonheur que peuvent donner
les terrasses (celui de contempler des toits, 
entre autres) ces maisons m'ont semblé pas - 
ou peu- finies, voire désemparées...  
Question d'héritage culturel...
.
À bientôt, Muriel

lunes, 18 de noviembre de 2013

3er día de diluvio, reunión del Club de Lectura

Hoy ha sido el tercer día de lluvias torrenciales en Barcelona, llevamos 3 días 1/2 en realidad... y hoy ha habido sesión de uno de nuestros Clubes de Lectura en la Biblioteca. Se ha llevado a cabo en la sala de actos y en la antesala... otra reunión estaba teniendo lugar: 



Unos estaban hablando sobre el libro Estupor y temblores de Amélie Nothomb*, otros, me pareció entender, debatían sobre factores meteorológicos** y demás aspectos de la condición humana...

Hasta pronto, felices días de sol o lluvia, felices lecturas siempre ! Muriel

* Amélie Nothomb: escritora belga, nacida en 1966 en Japón, pasa la niñez y la adolescencia entre varios países de Extremo Oriente; vive actualmente en Bélgica, prolífica, cuenta entre los novelistas en lengua francesa más leídos desde hace 20 años

** previsión meteo para mañana: más lluvia


sábado, 16 de noviembre de 2013

Pluja, Música, Mar i Poesia...

Plou plou i plou... i escolto música. Per fi ha arribat un petit moment de tranquil·litat... m'agrada la pluja, m'agrada la música... Ara acabo de sentir una frase-refrà de Catalunya Música:

La pluja com la música és imprescindible; la mar com la música, també és font de plaer i d'energia.

Estic d'acord ! I veure el mar també em fa un bé extraordinari, sempre... Demà, si plou no aniré a passejar per la platja per això, aplaçaré la cita dominical...

I ara em sembla que em posaré L'holandès errant* que he agafat de l'expo "Any Wagner-Verdi" que jo mateixa vaig muntar a la biblioteca... i l'escoltaré mentre plou plou i plou...

Però abans buscaré aquella bellíssima poesia de Josep Maria de Sagarra** sobre la pluja i la tornaré a llegir... la Cançó de pluja, tot un plaer... Sí, amb la pluja, la música, la mar... i la poesia tenim aquí quatre inesgotables fonts de vida ! 

No sents, cor meu, quina pluja més fina ? 
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son... 
Hi ha dues perles a la teranyina, 
quina conversa la pluja i la font! 
No sents, cor meu, quina pluja més fina? 

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? 
Canten les gotes damunt la teulada, 
ploren les gotes damunt del replà... 
Gotes de pluja, gardènia que es bada... 
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? 

¿No sents, cor meu, quina pau més divina, 
amb la música dels núvols desfets? 
Pluja de nit, delicada veïna, 
dentetes d'aigua en els vidres quiets... 
No sents, cor meu, quina pau més divina? 

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va, 
dintre aquest plor de la pluja nocturna, 
i les estrelles somriuen enllà? 
Enllà somriu un mantell tot espurna... 
No sents, cor meu, que la pena se'n va? 

No sents, cor meu, quina pluja més fina? 
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? 
No sents, cor meu, quina pau més divina? 
No sents, cor meu, que la pena se'n va? 
No sents, cor meu, quina pluja més fina?


Fins aviat ! Muriel

*L'holandès errant, òpera de Richard Wagner composta al voltant de l'any 1841

**Josep Maria de Sagarra: escriptor i poeta català (1894-1961), amb Salvador Espriu i Josep Plà va participar a la Renaixença (de la literatura catalana)

jueves, 7 de noviembre de 2013

Albert Camus, Sísif, Google & el Tiziano

Obro el Google i, és ben cert, avui l'Albert Camus faria 100 anys ! La il·lustració de capçalera, el doodle, vaja, ens ho recorda i m'agrada que l'escriptor se'ns presenti associat al seu assaig sobre el mite de Sísif. Aquell personatge de la mitologia grega que, castigat pels Déus per haver-los desafiat, va haver de passar la resta de la seva vida rodolant absurdament cap amunt una pedra enorme fins al cim d'una muntanya d'on tornava incessantment a caure...

Doodle-Google-100 anys-Albert Camus

Descubrir i estudiar aquest mite a l'època de l'Institut em va impressionar de manera duradera, em va fascinar i de fet, el tinc molt present,  moltes situacions de la vida diaria me l'evoquen, el fan ressorgir. No sóc pas especialment pessimista no obstant això trobo que la nostra vida pateix el pes de molts esforços inútils... Potser no tan inútils però en el moment mateix, feixucs... i sovint ens assemblen a Sísif, metàfora, doncs, d'aquests esforços inútils... I l'eterna pregunta és: quin és el sentit de la vida ? Uf !

"Un home sempre és presa de les seves veritats" Albert Camus, El mite de Sísif

Si bé El mite de Sísif, és una de les obres cabdals de Camus, cal contemplar-la en el conjunt de l'obra del filòsof*. A mi, m'agrada molt i llegir Camus m'ha marcat.



Le Titien - Le mythe de Sisyphe
*Albert Camus: filòsof, novel·lista, assajista, dramaturg i periodista francès nascut a Algèria (1914-1960), autor també de, entre d'altres títols, L'estranger, La peste, La caiguda,  El malentés, Els justos, El primer home...
Fins aviat, Muriel