dimecres, 20 de maig del 2015

Une main de 80 ans et deux mains de six mois chacune

Inévitablement, inlassablement, formidablement émouvantes, pour moi,
ces trois mains-là, l'une de 80 ans, les deux autres de six mois chacune !

16 mai 2015, Quincy-sous-Sénart, Muriel

J'aime les mains, 
j'adore celles-ci ! 

Pensée affectueuse pour ma mère...
et pour sa première arrière petite-fille !

À la prochaine, Muriel

PS: pour d'autres posts sur les mains
(Montserrat Abelló, Eduardo Chillida, Louise Bourgeois, entre autre)
visitez la rubrique (etiqueta) des mots et des mains

Allez, à bientôt !

divendres, 15 de maig del 2015

4 fois 20 ans demain... pour ma mère :-)

Lorsque ma soeur et moi

Lorsque ma soeur et moi, dans les forêts profondes,
Nous avions déchiré nos pieds sur les cailloux,
En nous baisant au front tu nous appelais fous,
Après avoir maudit nos courses vagabondes.

Puis, comme un vent d'été confond les fraîches ondes
De deux petits ruisseaux sur un lit calme et doux,
Lorsque tu nous tenais tous deux sur tes genoux,
Tu mêlais en riant nos chevelures blondes.

Et pendant bien longtemps nous restions là blottis,
Heureux, et tu disais parfois : Ô chers petits.
Un jour vous serez grands, et moi je serai vieille !

Les jours se sont enfuis, d'un vol mystérieux,
Mais toujours la jeunesse éclatante et vermeille
Fleurit dans ton sourire et brille dans tes yeux.



Théodore de Banville


À la soeur que je n'ai pas eue et que j'aurais sûrement aimée !
Aux frères que j'ai eus et que j'aime !
Demain, ma mère aura 80 ans, un bel anniversaire !

Je récite ce poème de Théodore de Banville parce que depuis toujours, depuis l'école primaire !, j'imagine qu'on devait apprendre ces vers-là par coeur pour le jour de la fête des mères, et c'est ceux-là qui me reviennent, des jours comme celui-ci. J'aime bien, beaucoup !, de toute façon !

80 ans... 4 fois 20 ans ! Je suis émue, je suis heureuse !


Pour la route et pour la tendresse aussi, ce tableau de Mary Cassatt:



À bientôt ! Muriel

dimecres, 13 de maig del 2015

Tarde de Arpeggiata !

L'Arpeggiata de Christina Pluhar, un paseo musical en el tiempo y la geografía. Mediterráneo, una música linda, muy linda, un concierto divertido, energético. Fue esta tarde en el Auditori... Un placer, un privilegio ! Las voces de Núria Rial (Catalunya) y Mísia (Portugal)


Viva la Música siempre ! 

Hasta pronto, Muriel (i una abraçada per a la Montse qui m'a accompagnée au concert et une bise à Yona qui, il y a déjà quelques années, m'a fait découvrir L'Arpeggiata !)

diumenge, 10 de maig del 2015

Més tortugues i bestioles de mar... o sigui, de platja !

Avui a la platja hi havia...

una altra tortuga [ companya, segurament de la tortue de sable de l'altre dia: http://books-carabistouilles.blogspot.com/2015/02/tortue-de-sable-i-nuvolet-perdut.html ]

i també...

un drac gran gran...

ambdues bestioles molt boniques i tendres... és el que a la força tenen les criatures sorrenques de la platja un capvespre dominical:



Jolie Tortue, es-tu têtue ? mai '15, Gavà, Muriel


Têtue ? Souriante !!! Tortue contente, mai '15, Gavà, Muriel

Drac efímer ? Drac plàcid ! Té tot el temps del món, maig '15, Gavà, Muriel

Drac plàcid i alerta: ull ben obert ! maig '15, Gavà, Muriel

La platja és un formidable espai de llibertat, creativitat, relax... I la Pepita seguirà dient: "Com treballen els nens a la platja, els nens, sempre treballant !" Té raó !  Potser aquesta tortuga i aquest drac siguin obres de nens "grans", de nens de totes maneres :-) dels nens que al llarg de la vida porten a dins del cor...

Com m'agrada passejar per la platja !

Apa, fins una altra, Muriel

dissabte, 9 de maig del 2015

Skylines en una escala de major a menor... o no tan menor ;-)

Les siluetes skylines m'agraden, són boniques de veure trobo.

En aquest poster estan les 10 skylines de ciutats grans i famoses entre d'altres raons per... les seves skylines:


http://www.designer-daily.com/marketplace/store/products/city-skylines-vectors/

A les biblioteques, fa algunes setmanes donàvem aquest punt de llibre amb els documents prestats, Barcelona:


Punt de lectura, Biblioteques de Barcelona, 2015

La Sagrada Família, la Torre de Les Aïgues (que pròximament es convertirà en un hotel), les Torres bessones (Mapfre i Hotel de les Arts) de la Vila Olímpica, la Catedral, l'escultura monumental Dona i Ocell de Joan Miró, el monument a Colom del Port Vell, la Torre Foster, alguna fàbrica de les emblemàtiques, la Torre Calatrava, tots ells són monuments o edificacions que configuren la skyline de BCN.

I jo, en un to menor, pujo aquí la silueta skyline d'un poble petitó, Sant Just Desvern, bé doncs, un "poble-ciutat" de Catalunya, molt a prop de Barcelona. És un mural que des de fa poc decora una paret cega de l'Ateneu, força bonic, i dóna a la nova plaça Antoni Malaret i Amigó que de moment encara està "en construcció" (carrer de la Creu, entre carrer de l'Ateneu i carrer Montserrat):

Silueta Skyline Sant Just Desvern, maig 2015, Muriel

M'agrada molt ! Sant Just des del Walden-7 i la xemeneia de l'antiga fabrica Samsó fins a la penya del Moro passant per Can Ginestar ! Suposo que és obra d'una artista del poble, ho esbrinaré.

Fins ara amics i amigues de ciutats grans o pobles minúsculs :-)  He sigut tant fan de les ciutats, de La Ciutat com a habitat i ara m'agrada tant, tantíssim, "ser de poble"... La vida va... Muriel

dimecres, 6 de maig del 2015

Encres vagabondes et autres blogs-bouquins et puis salut à Cathy-la-lectrice !

  • Encres vagabondes, encore un site littéraire que je découvre aujoud'hui. C'est une amie qui m'en fait part aux détours d'autres nouvelles en vrac. 
Blog Encres vagabondes

Ma p'tite Cathy, merci !Tu m'en auras parlé, de bouquins, dans la vie ! Là, c'est à l'occasion du livre Barcelona ! de Grégoire Polet. Bon, j'ajoute à la liste des achats 2015 "langues étrangères", à faire avant oct. et dont je m'occupe pour la bibli :-)

http://www.encres-vagabondes.com/magazine2/Barcelona-polet2.htm

  • Et en recherchant le titre original en français d'un livre qu'une collègue vient de lire dans sa traduction en castillan, et dont elle me parle, je découvre aussi Petites Madeleines, blog de lectures, de coups de coeurs et de petits bonheurs:
Blog Petites Madeleines

Il s'agit de L'immeuble des femmes qui ont renoncé aux hommes, de Karine Lambert:

http://www.petitesmadeleines.fr/archive/2014/05/16/l-immeuble-des-femmes-qui-ont-renonce-aux-hommes-karine-lamb-5371085.html

  • Que de blogs littéraires sympa à consulter ! Ça en fait déjà quelques-uns que je cite ici au cours de mes posts (voir la section Blogs d'interès). On devrait tenir la route ;-)

Maid reading in a library- Edouard John Mentha (late 19th - early 20th century).

Allez, bonnes lectures toujours, à bientôt, Muriel (et bises à Cathy !)

diumenge, 3 de maig del 2015

Carme Malaret, ceramista i escultora, qüestiona la memòria històrica

Tenia pendent un post des del diumenge 19 d'abril que vaig veure Oblit amb aixovar, l'obra i instal·lació de la Carme Malaret. Em va impressionar per la seva bellesa i delicadesa, per la veritat profunda que emana del conjunt, per la senzillesa amb la qual s'exposen els  fets, pel qüestionament fonamental que representa ! La Carme Malaret no concep l'art separat d'un sentit social i el seu treball gira entorn de la memòria històrica, la qüestiona. Amb Oblit amb aixovar ret homenatge a les dones de la vida quotidiana, especialment les de la post-guerra encara que fàcilment refereix a les dones de generacions anteriors i posteriors, com a les de molts llocs del planeta, és a dir les dones que per damunt de les guerres, les dictadures, les penúries mantenen les cases endreçades, calentes, amb olor a menjars bons, les que fan aquest treball de filigrana no registrat, no reconegut, sense el qual ni les cases ni les famílies s'aguantarien dretes - i per tant ni les societats -, les dones que viuen per a i a través dels altres i que, preparant l'aixovar, perpetuen aquest ordre, aquest "endreçament" de les coses:

Oblit amb aixovar, obra de Carme Malaret, Can Ginestar, abr.'15, Muriel

Oblit amb aixovar, obra de Carme Malaret, Can Ginestar, abr.'15, Muriel

Les piles de plats ben verticals acaben torçant-se i les de llençols perfectament planxats i plegats també. Hi ha una fragilitat que ens convida a admirar i a l'hora a preguntar-nos què és el que passa. Sentim que va més enllà de la fragititat dels materials o de la instal·lació. Al costat de les piles de plats i llençols i tovallons, l'arxiu, amb moltes caselles buïdes, les caselles que haurien de contenir la memòria d'aquelles dones, ens impacta per la seva presència despoblada, ens impregna. Implacable, fràgil i desolat conjunt que força a fer memòria... no tan sols del treball de les dones oblidades en unes cirumstàncies històriques concretes, també del la pròpia mare. Contundent, preciosa obra de reconeixement i agraïment. Imprescindible ara que existeix !

I si us dic que vaig tenir el privilegi d'una explicació de l'obra in situ per la mateixa autora, què ?! Hi he tornat a pensar sovint i aquest post ha estat germinant. Ara que m'hi poso, entro al blog de la Carme i trobo, és clar, una magnífica entrada feta ! L'únic que he de fer és enllaçar-vos directament doncs, i ho sé per experiència, ningú us guiarà millor que la mateixa artista ! No us la perdeu ! Aquí teniu el vincle:

http://carmemalaret.blogspot.com.es/2015/04/questionar-la-memoria-historica.html

I des d'aquí, el seu blog: Blog Carme Malaret


La Carme va ser professora meva d'escultura i de ceràmica als tallers d'Arts Plàstics de Sant Just Desvern. No m'he fet pas escultora, ni ceramista, mai vaig mostrar cap do especial però sí, vaig aprendre molt i vaig inclós poder materialitzar amb un cert èxit (un èxit, s'entén, de mi a mi !) alguna idea, algun sentiment que tenia a dins... Encara tinc presents moltes de les observacions i reflexions que sorgien durant les classes ! Una gran sort ! Gràcies Carme !

A l'arxiu de Sant Just,
Sant Jordi a Sant Just, abr. '15, Muriel

Fins la propera, Muriel