dimarts, 15 de setembre del 2015

Mitjan setembre

Som a mitjan setembre...
Hi ha un poema que porta aquest títol.
És de Marià Manent:

Mitjan setembre

Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s’adorm la boira clara.
On són els lliris? S’ha tornat esquiu
el sol adesiara.

Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.

Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l’aigua se’ns apaga.
L’argent de l’albereda té el primer
tremolor d’un or vague.

No veureu a la posta aquells nacrats
dofins del juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
amb un lladruc sinistre.

I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L’avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig a la solana.

I si l’avellaner duu el fruit vinent
en verdes arracades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l’orella
.















Biografia de Marià Manent:  escriptors.cat/autors/maria-manent

Fins aviat, Muriel i que mengeu moltes avellanes, pomes i... raïm !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada