Entreacte, paraules, poesia, vida...

Llegeixo aquest poema, Entreacte, de Joan Brossa i com sempre que llegeixo Joan Brossa se m'encén una llum i un somriure. La seva poesia és balsàmica, divertida i, trobo encertada. Encerta a definir les coses de la vida, la poesia i les paraules i es veu com les estima (o serà perquè les estima).

Entreacte

Els mots corren a canviar-se

de vestit. Baixen els telons, i les

bambolines

vénen de nou damunt els bastidors.

Els subjectes, els verbs i els adverbis,

ja vestits d'altra manera, tornen

a escena. Resta un grup

d'adjectius mirant pel

forat del teló.

El poema següent ara començarà.

del recull Els ulls i les orelles del poeta



Vet aquí una formidable presentació de la poesia ! I veig que també de la vida mateixa doncs, els entreactes són com la puntuació de la vida, la respiració entre els actes, que són a la vida el que els mots a la poesia. La vida, obra de teatre feta, és clar, d'actes i entreactes...

un poema visual de Joan Brossa

Fins ara, Muriel