dijous, 30 de març del 2017

Móvil-conversaciones ajenas que taladran el cerebro en el transporte público

- xyxyxyxyxyxyxyx
- arroz o fideos, arroz o fideos, sí, sí, sí, arroz o fideos, vale
xyxyxyxyxyxyxyx
- arroz o fideos, vale, vale, arroz o fideos, o fideos, sí o fideos
- xyxyxyxyxyxyxxy
- sí, un presupuesto, sí
xyxyxyxyxyxyxyx
- un presupuesto, sí, sí, vale
- .xyxyxyxyxyxxyx
- lentejas, vale, lentejas, lentejas, de acuerdo
- xyxyxyxyxyyxyxy
- el 18, sí, sí, sí, el 18
- xyxyxyxyxyxyxyx
- el diestista, el dietista, el dietistaaaaa... se llama Óscar, el dietista sí, sí, Óscar
- xyxyxyxyxyxyxyx
- eso sí que no lo sé
- xyxyxyxyxyxyxyxy
- eso sí que no lo sé
- xyxyxyxyxyxyxyxyx
- eso sí que no lo sé
- xyxyxyxyxyxxyyx
- o lentejas vale, lentejas, sí, sí
xyxyxyxyxyxyxyx
- vale, arroz o fideos y si acaso lentejas
- xyxyxyxyxyxyxyx
- Óscar, sí, sí
- xyxyxyxyxyxyxyx
- el día 18, sí, el 18
xyxyxyxyxyxyxyx
- sí, vale y el presupuesto

y asi sucesivamente... el tono de voz es fuerte y afable sin entusiasmo, apaciguado (esto último no minimiza el punto "taladrador" !)

¡ Uffff ! ¡ Horrible ! Entre el arroz y los fideos casi casi que pierdo los nervios... Es que viajar en autobus se ha vuelto así, un castigo de la movilmanía, es raro el día que hago el recorrido sin que una conversación de este estilo me taladre el cerebro, y repiten las cosas una vez y otra, y hablan fuerte, y estan sentados justo detrás tuyo, y se despiden una vez y otra vez y vuelven a repetir todo lo que ya han dicho dos, tres, cuatro, hasta cinco veces... Esta conversación de hoy ha sido de las amables y exentas de desgracias e intimidades demasiado... íntimas, que las hay inquietantes, violentas y hasta vomitivas ¡ Uffff ! Se habrá perdido el silencio para rato, imagino... O no necesariamente el silencio pues el ruido de fondo de las conversaciones "en vivo" no molestan tanto... Quiero pensar que llegará, un momento en que esta contaminación de móvil-conversaciones ajenas a grito perdido, que no nos interesan, que invaden el espacio, que no nos dejan disfrutar de un momento en blanco, este ruido, digo yo, se hará ¡ insostenible ! ¿ O no ? En fin... de momento, a tomarlo con filosofía, escucharlo con oído psico-socio-lingüístico, o simplemente meditativo (y volverlo runrún sin importancia, o integrarlo a los pensamientos propios en "modo bus"... ¡ Me cuesta, de momento me cuesta, sí, sí, me cuesta ! ¡ Ay... nooooo, tan integrado, nooooo !

Y esta noche, en el bus de vuelta a casa, otra conversación de este tipo... ¡ Uffff !

Por lo menos, con este post me he ¡ desfogadoooooo !



http://www.higherperspectives.com/smartphones-1406170388.html
"Los nuevos que llegan parecen incapaces de conversar.
Se quedan mirando fijamente sus manos, desesperados"

Me despido, me despido, sí, sí, vale, me despido, sí, adiós, adiós,
Muriel ! ;-)

dilluns, 27 de març del 2017

Bebé Sansevieria cylindrica, un acontecimiento tierno

Estoy emocionada, me siento feliz: mi Sansevieria Boncel o Sansevieria cylindrica (nombre científico), está teniendo dos bebés ! Anoche estuve mirando como el más avanzado ya salía de la tierra con todo el porte de una Señora Sansevieria, con los piquitos en la cabeza.

¿ Qué és una Sansevieria cylindrica ? Una planta así:


crédito foto:
 http://jardinplantas.com/la-sansevieria-cylindrica

y así:



crédito foto:
https://www.jardineriaon.com/sanseviera.html


o también así:


Mi Sansevieria Boncel particular :-) , Muriel, marzo de 2017
(la hoja más pequeña mide unos 9 o 10 cm)


Son plantas semi-crasas o suculentas (¡me encanta esta palabra !) muy sorprendentes, espectaculares, decorativas a tope. Sus hojas tienen forma de lanzas cilíndricas con pigmentaciones a franjas en diferentes tonos de verdes. Muy elegantes, ellas ! Son originarias de Angola y Kenia principalmente y son plantas muy buenas porque agradecen el menor cuidado, es decir un cuidado menor, casi nada.
Mi planta particular (particular como la rosa del Principito, pues se ve que, al fin y al cabo, son plantas comunes que, en algunos parques, crecen por decenas cuando no por centenares), en fin, que mi Sansevieria cylindrica tiene siete hojas, "una para cada día de la semana", me dijo la señora que me la vendió. ¡ Me gustó ! 


Y el bébé en cuestión es éste:


Bebé Sansevieria cylindrica, Muriel, 29 de marzo del 2017 ☺

Ya está. Era una simple necesidad de compartir, de hacer una crónica de este acontecimiento diminuto y tan tierno :-)  y... si todo va bien, de aquí a unas semanas, vuelvo a dar noticias vegetales !

Hasta la próxima, Muriel 


dimarts, 21 de març del 2017

Dia mundial de la poesia: Poesia

Ahir entràvem a la Primavera i avui és el Dia Mundial de la Poesia (Unesco). La Institució de les Lletres Catalanes ha escollit la poesia Poesia de la poeta mallorquina Antònia Vicens per celebrar-lo (poema escrit especialment per a l'ocasió):

La poesia

Plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre
les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema


Per completar aquest post (que encara que sigui el Dia de la Poesia, avui les presses m'apreten una mica), us dirigeixo cap a aquest link, del diari cultural digital Núvol


Ep ! La Gloria Fuertes, extraordinària, no estaria gens d'acord amb la part de la notícia que diu "els poetes i les poetesses" doncs ella deia que "hay poesía y poetas", que ella era poeta i que si "algun home volia ser poeto, allà él"!

Feliç Dia de la Poesia ! Fins aviat amb més primavera, més poesia, més vivències ! Muriel

dilluns, 20 de març del 2017

Sonata para la Primavera

Anne-Sophie Mutter al violín y Lambert Orkis al piano: la sonata nº 5, La Primavera, para violín y piano de Ludwig van Beethoven

youtu.be-sonata-primavera-mutter.orkis

Y unas violetas de mi jardín:

Unas violetas (de mi jardín en Île-de-France) fan la primavera!
(y una golondrina también hace la primavera si queremos !)
marzo, '17, Muriel

Muy feliz Primavera :-) Muriel

dimarts, 14 de març del 2017

Com la tornada d'una cançó, la forêt...

Com la tornada d'una cançó íntima, a la meva vida, torna el bosc de Sénart, la meva "forêt"... Bé doncs, hi torno jo...

Aquests dies que s'està despertant de l'hivern, la trobo molt tendre, entranyable, amb els seus estiraments suaus en tons de verd:

Forêt de Sénart, mars '17, Muriel

Forèt de Sénart, mars '17, Muriel

Forêt de Sénart, mars '17, Muriel


I em ve de gust citar aquí un fragment de La Fageda d'en Jordà d'en Joan Maragall:


El caminant, quan entra en aquest lloc
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura i no sent res, i està perdut
li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond


No crec que els sàpiga greu, ni a la Fageda d'en Jordà, ni a la Forêt de Sénart, ser agermanades per la màgia dels versos d'un gran poeta ! 

Els boscos tenen ànima i jo, fa temps que em sento germana dels arbres. 

Fins aviat, Muriel

dilluns, 13 de març del 2017

La musique nous rapproche

Samedi dernier, retrouvailles avec Paris, avec les amies d'un temps passé toujours bien présent et... avec la musique, sans oublier un moment partagé autour d'un thé plus pâtisserie (tarte fine aux poires, vraiment bonne) à la Pâtisserie Les enfants gâtés, nous, en somme, au féminin, les enfants très gâtées !

Ah ! Paris, Paris qui sera toujours Paris, qui ne s'est pas fait en un jour, qui vaut bien une messe, qu'avec des si on met en bouteille, Paris qu'il me restera toujours... et j'en passe ! Puis, il faisait beau, le printemps avait envie de faire plaisir et au Parc Monceau - des arbres splendides !-  les joggers y allaient dans tous les sens (pourquoi d'ailleurs suis-je toujours tellement surprise de voir les gens courir comme ça ?!), Paris, donc, était, pour moi, une fête !

Entrée du Parc Monceau, Paris

Et la musique ? La musique ! C'était le concert Cantates, Cantates ! à la Salle Cortot, une salle à l'acoustique extraordinaire, "une salle qui sonne comme un violon" ! (lisez un peu, c'est une belle histoire : www.sallecortot.com-LA-SALLE), un concert de l'Orchestre de Chambre de Paris (deux violons, un alto, un violoncelle, un clavecin, un tenor et un contre-tenor) sur un programme de Bach (le grand maestro aux innombrables cantates), Caldara (que c'est beau, aussi !) et une oeuvre que je n'avais jamais entendue, de Pierre-Yves Macé, résolument contemporaine, que j'ai bien aimée et dont le titre me plaît beaucoup beaucoup: "Maintenant, de toutes nos forces, essayons de ne rien comprendre" (orchestredechambredeparis.cantates-cantates-11-03-2017)

Avant le concert, moment précieux entre l'affineur et le clavecin,
photo Biljana D., Salle Cortot, mars '17

Alors, vous comprenez maintenant pourquoi, n'est-ce pas ?, en cet après-midi-là, je me suis sentie tellement gâtée, avec l'amitié, la musique, Paris et une bonne pâtisserie, l'ingrédient chef de file étant, bien entendu, l'amitié qui permet le partage de tous les autres !

Et sur le programme, à la Salle Cortot, cette phrase: La musique nous rapproche ! Et comment !

Allez, à bientôt, Muriel, et... bises à vous, les filles ;-)

Pour le bonheur de (ré)écouter Caldara, voici la Cantate BC Vicino a un rivoletto (Près d'un ruisseau), :
YouTube-Caldara-cantate- Vicino a un rivoletto

Quant à Pierre-Yves Macé, c'est un compositeur français né en 1980 dont "le travail se situe au croisement de la musique électroacoustique, de la musique contemporaine et de l'art sonore" (Wikipédia), "avec une certaine sensibilité rock" (lit-on sur le programme du concert). D'emblé, ça me donne envie d'écouter attentivement. A priori, rien à voir avec Bach, ni Caldara... mais quand même ! La musique nous rapproche !

YouTube-Pierre-Yves-Mace-Miniatures-extrait

Bon, au revoir et à bientôt, Muriel
On dit en castillan "Quien mucho se despide, pocas ganas tiene de irse", et c'est sans doute vrai ici pour moi : "qui dit au revoir encore et encore n'a pas vraiment envie de partir" ;-) !